Hi ha, al llarg dels anys, preguntes que no atinem a fer-nos, malgrat que en les respostes hi rau el significat de tot allò que som. Són aquell tipus de preguntes que semblen sencilles i tant bon punt cerquem la resposta esdevenen d’una profunda complexitat doncs requereixen burxar dins la nostra veritat, individualment, sense cap mena d’ornaments, totalment nus.
Hom es pot preguntar què són els anys i ja tenim davant un grapat de respostes que en el millor dels casos careixen de contingut, són merament vàcues, fruit només d’un raonament a voltes superficial, a voltes fruit de la incapacitat de parlar amb la nostra pròpia ànima, sempre disposada i tant sovint ignorada.
Acumulem anys amb la convicció que ens fem grans, que el temps passa cada any més depressa sense donar-li massa importància tanmateix, fins que un dia ens trobem davant el mur de la por, del no saber, de la manca d’arguments a l’hora de donar una resposta que, en el seu moment ens hauria brindat serenor i estalviat una gran inquietud.
Així doncs, què son els anys? Els anys són la Vida. No és només el temps viscut, altrament dit l’edat, hom pot viure sense viure realment, d’esquena a la vida, malbaratant-la, menystenint tot el que ens ofereix i convertint la pròpia existència en un sense sentit. No és només el que hem viscut durant aquest temps, al llarg dels anys passem d’un escenari a l’altre sense ser-ne plenament conscients, com si encara estiguèssim lligats a un cordó umbilical i al qual tornéssim sempre que fos necessari. I tampoc no és ben bé el còm l’hem viscut, perquè això vindrà determinat per cadascú i pel nostre comportament davant les proves que inequívocament estem abocats a pasar. Per descomptat, tampoc és només quant temps hem viscut, hi ha qui amb pocs anys viuen el que d’altres no viuran per més ancians que arribin a ser.
Com ja he esmentat, la resposta és molt més profunda i dependrà de la capacitat de cada individu el fet que pugui ser prou complexa com per no arribar mai a copsar-ne el significat real.
La Vida és el Qui, el Què i el Com, i el Quan, tot plegat, indivisiblement. Amb aquesta amalgama es crea el fet, la Vida com a entitat, i dins aquesta entitat s’hi troba l’essència. Aquesta doncs és la resposta. Els anys no són sinò l’essència de la vida i la Vida en tota la seva essència.

Advertisements

Qui sóc?

El meu nom és Dolors Tenas. En aquest blog hi trobareu un recull de poemes que van més enllà dels sentiments, paraules que surten del meu jo més profund. Em coneixereu a través de la meva poesia…

Source: Qui sóc?